Martin Valjent ha superat Jovan Stankovic i es converteix en el tercer estranger amb més partits amb la camiseta del RCD Mallorca. L'eslovac va complir aquest divendres, en la victòria contra el Valencia CF, 220 partits oficials com a mallorquinista, una xifra que ho catapulta al podi i que converteix al central, si no ho era abans, en una llegenda del club. Per davant d'ell, es troben el portuguès José Nunes, amb 258 partits, i el 'Caño’ Ibagaza, amb 247.
Tant Valjent com Stankovic van decidir veure's i es van donar cita a l'Estadi Mallorca Son Moix per xerrar de manera amena sobre les seves respectives trajectòries, anècdotes i records en l'equip illenc. Una conversa de la qual s'extreuen uns certs paral·lelismes.
Tots dos van aterrar a Mallorca des de l'estranger i sent molt joves: "Jo vaig arribar amb 25 anys. I sí, em vaig adaptar molt ràpidament. Com no t'adaptaràs amb el temps i la vida que hi ha aquí?", va explicar el serbi.
"Jo, estant en pretemporada amb el Chievo Verona, vaig veure que no comptaven amb mi i del no-res va sorgir la possibilitat de venir aquí", va contestar l'eslovac. "I sense saber ni condicions ni res, no vaig dubtar a acceptar. I bé, a mi també em va sortir de meravelles perquè per al primer any, estant cedit, van ficar una clàusula obligatòria a través de la qual, en cas de pujar a Primera Divisió, m'havien de comprar. I així em vaig convertir en jugador del Mallorca i aquí seguesc", va afegir.
Així mateix, van repassar moments reeixits que formen part de la història del club. Per a Valjent, el partit més especial és el de la volta del play-off d'ascens de 2019 contra el Deportivo de la Coruña. El central, referent a això, va voler conèixer més sobre aquella promoció a Vallecas contra el Rayo Vallecano, que Jovan va viure i va explicar així: "El primer any en què vaig arribar, el Mallorca estava, al desembre, setzè en Segona Divisió. En sis mesos ens vam ficar en play-off i vàrem jugar la promoció contra el Rayo. Aquí, en el Lluís Sitjar, els vàrem guanyar 1-0. I aquí vàrem perdre perquè eren molt superiors perquè arribaven de Primera Divisió. A l'any següent passa el mateix. Et toca el Rayo Vallecano. Aquí els vàrem guanyar 1-0 i aquí, també. Després d'això, el Mallorca va jugar 16 anys seguits en Primera Divisió".
A més de compartir ascensos inesborrables en la memòria del mallorquinisme, tots dos han jugat també una final de Copa del Rey, que per desgràcia, no va caure del seu costat. No obstant això, pocs mesos després de la de 1998, el Mallorca va alçar la Supercopa d'Espanya contra l'FC Barcelona, el primer títol de la seva història. Una narrativa que Valjent espera que es repeteixi 27 anys després: "Encara que la Copa no sortís bé, poder guanyar la Supercopa ens ha de servir de molta motivació".
Com a llegendes de la institució que són, per a Valjent com per a Stankovic, l'illa i el Mallorca s'han guanyat un buit molt important en els seus cors: "Sent a aquest club com si fos meu. Com que representa, de veritat, alguna cosa que sent molt meu", va argumentar l'eslovac. "Jo aquí em sent bé. A la gent del Mallorca li agrada molt el futbol i m'agrada l'ambient d'estar en un bar i que se t'acosti un home major i et recordi coses. Això t'umpl", va respondre el serbi.
Després d'això, es van felicitar mútuament i van reconèixer el plaer que havia estat compartir aquest moment i aquesta xerrada en l'Estadi Mallorca Son Moix, on sense cap dubte, els seus noms seran recordats per sempre.
