Skip to main content
Destacats

Què passa amb la gespa de Son Moix i Son Bibiloni una vegada acaba la temporada?

Sergio Medina, cap de jardineria del RCD Mallorca, ens ho explica

Una vegada es tanca el teló de la temporada arriba el moment de desconnectar, anar-se'n de vacances i recarregar piles per estar físicament i mentalment preparats per a l'inici del pròxim curs. Això si ho veim des de l'òptica del futbolista. Si ens posam en la pell dels responsables de la cura de la gespa de l'Estadi Mallorca Son Moix i de la ciutat esportiva Antonio Asensio, el tancament de la temporada implica posar-se a la feina i redoblar esforços perquè el verd estigui impecable per al moment en què la pilota torni a rodar.

"El que feim és retirar tota la capa vegetal. Tot el verd. I deixam al descobert la llavor de grama de l'any passat. La reactivam, sembram amb llavor nova i tapam amb sorra perquè d'aquí a unes tres setmanes torni a estar tot en perfecte estat", explica Sergio Medina, cap de jardineria del RCD Mallorca.

El temps constreny i la cura de la gespa sembla una carrera a contrarellotge: "Aquest procés es procura fer en un període d'entre 24 i 48 hores. És un treball constant dia i nit per poder avançar tot el possible el fet de començar a regar la llavor perquè comenci a treballar. Si podem guanyar dos o tres dies a aquest creixement arribam amb l'èxit assegurat en el moment en què toca començar a emprar el camp".

Medina assegura que se segueix el mateix procediment de preparació del tapet tant a l'estadi com a la ciutat esportiva, encara que indica que a Son Moix el treball és un poc més minuciós: "Normalment, es lleva una mica més de capa vegetal per purificar encara més la gespa i que estigui impol·lut. Generalment, està sempre bé tant en ciutat esportiva com a Son Moix, però a l'estadi cal tenir un detall més especial encara".

Un treball de tot un any

Amb una nombrosa flota de maquinària que inclou tractors, escarificadores o sembradores, i un grup humà conformat per set persones, la labor de l'equip s'estén a tots els mesos de l'any. En acabar la temporada, arrenca la transició a la gespa d'estiu. I en els primers compassos del següent curs, entre finals d'octubre i principis de novembre, es duu a terme el pas a la gespa d'hivern, el Rye Grass, "que és una transició una mica menys agressiva", segons afirma Medina. És amb aquesta gespa amb què s'acaba el campionat i que requereix un treball i una atenció constants perquè estigui sempre en les millors condicions d'ús.

Aigua, malalties i sostenibilitat

D'altra banda, el cap de jardineria del club parla del principal hàndicap en el període estival: l'aigua i les malalties. "Com més calor, ja que la gespa és un ésser viu, més aigua demanda. Amb aigua i calor, els fongs i aquest tipus de malalties són més propensos a sortir", explica.

Parlant de regat, Medina destaca els passos cap a la sostenibilitat i un major aprofitament de l'aigua que està donant el Mallorca: "A part de regar amb l'aigua depurada que ve del carrer, ara amb la reforma de l'estadi s'han fet uns dipòsits amb recollides d'aigua de la pluja que es reutilitzarà per al reg de la gespa".

El de Sergio i el seu equip és un altre més dels molts treballs en ocasions invisibles que es duen a terme en el club i que són tan importants com que la pilota, el cap de setmana, entri en la porteria contrària.