En el cinquè episodi del podcast Endimoniats, Jagoba Arrasate, entrenador del RCD Mallorca, ha parlat sobre el seu procés d’adaptació a l’illa, la seva filosofia de treball i les primeres sensacions que ha tingut des de la seva arribada al club bermelló. Durant la conversa, el tècnic ha compartit aspectes tant personals com professionals, destacant els valors que busca transmetre a l’equip.
Quan s’ha referit a la seva arribada a Mallorca, Arrasate ha assegurat que l’adaptació ha anat pel bon camí, tot i reconèixer alguns reptes inicials. “Bé, ja ens anem adaptant. Quan estàs sis anys en un lloc, costa el canvi i, sobretot, l’inici, trobar una casa. Per a nosaltres, doncs, és molt important l’escolarització dels nostres tres fills. Quan tot això comença a rutllar, un es pot centrar més en la seva feina i, la veritat, és que ara mateix estem encantats aquí els cinc”, ha explicat. A més, ha mostrat la seva satisfacció amb el clima: “Aquí és una meravella, no només als entrenaments, sinó també a les tardes, a les extraescolars, poder estar amb màniga curta. La veritat és que per a nosaltres és un canvi... Allà, a Navarra, ens abrigàvem i anàvem amb paraigua a les extraescolars”.
El tècnic navarrès ha destacat la importància de la seva família com a pilar d’estabilitat tant personal com professional. “La família és el més important per a mi, és el que em dona estabilitat. Per a mi, que ells estiguin bé és una garantia perquè després jo pugui treballar en el meu. Som una pinya els cinc, ens movem d’un costat a l’altre. Per a mi és una meravella poder portar-los al col·legi, poder sopar amb ells. Dins de la nostra feina, que ens treu molt de temps, poder fer coses durant el dia amb ells és una cosa que em va molt bé”, ha expressat. Durant l’entrevista, realitzada al Mallorca Sports Bar amb Damián García i Llorenç Diego, Jagoba també ha comentat com la seva experiència prèvia com a professor ha influït en el seu paper com a entrenador.
“Vaig alternar el títol d’entrenador amb la pedagogia, he estat deu anys treballant com a tutor de sisè de primària. El fet de ser professor m’ha servit molt per ser entrenador. No descarto mai tornar a ser professor. Per a mi, la pedagogia és com una forma de vida, és una cosa vocacional i sempre m’ha agradat”, ha compartit, subratllant com aquesta experiència ha modelat el seu enfocament.
Pel que fa a la seva etapa a l’Osasuna, Arrasate ha mostrat gratitud i nostàlgia en recordar aquells anys. “Han estat sis anys meravellosos. Mai m’hauria imaginat, en arribar a l’Osasuna, poder aconseguir tot el que he aconseguit, sobretot, poder viure el que he viscut. El sentir-te ple, sentir l’afecte de la gent... Això ho ha de viure qualsevol, perquè és el millor que es pot viure, aquesta sensació de fer feliç a la gent. Estic agraït, la família està encantada... És perfecte”, ha afirmat.
Sobre les primeres 14 jornades al capdavant del Mallorca, el tècnic ha fet un balanç positiu, tot i que ha assenyalat que sempre hi ha marge de millora. “Un com a entrenador sempre vol més. En línies generals, estic molt content, estem veient un equip bastant reconeixible. Sabent que veníem a un lloc nou i que és un projecte nou, estic content amb l’equip, sabent que encara tenim marge de millora. Crec que podem donar més continuïtat als bons moments, podem millorar l’eficàcia també. Quan veus els vídeos sempre trobes coses a millorar, això ens fa ser exigents i autocrítics”, ha comentat.
Arrasate també ha destacat dos partits clau de la temporada fins ara. “El primer dia va ser especial, contra el Madrid. Em va agradar molt aquell partit, l’atmosfera de l’estadi, i va ser un punt de partida important. També em va agradar molt el partit contra el Rayo Vallecano, un partit complet. Un entrenador vol generar molt i que no et generin. I crec que en aquell partit vam generar molt i ells gairebé no ens van generar. Va ser una victòria 1-0 contra el Rayo, que a la gent li pot semblar més o menys, però jo com a entrenador dic: Això és el que vull”, ha afirmat.
El tècnic ha reflexionat sobre un dels valors que més l’han impressionat des de la seva arribada al club: el sentiment de pertinença. “El sentiment de pertinença és el més bonic que té un club, tenir gent de casa que sap de què va això, que sent els colors i l’escut. És una de les coses que més m’ha sorprès del Mallorca. Quan arribes aquí i veus que hi ha molta gent mallorquinista, indica que en els últims anys les coses s’estan fent molt bé. Crec que és una cosa que hem de cuidar entre tots, perquè és el tresor més gran que pot tenir un club”.
