Onofre Picó Cortés, nascut a Palma el 16 de febrer de 1901 i mort el 12 de desembre de 1983, va jugar en la Reial Societat Alfons XIII entre maig de 1917 i juliol de 1925, sempre en pla amateur. Veritable sportman, també practicava el ciclisme amb èxit en la Reial Societat alfonsina. La seva posició en el camp era la de defensa dret, posició des de la qual va formar diversos anys una gran línia amb el malmès Paco Vert, mort en la guerra d'Àfrica. La seva retirada del futbol actiu en finalitzar la temporada 1924/1925 va causar gran sorpresa en els mentiders esportius de l'època, ja que tan sol comptava amb vint-i-quatre anys i s'esperava que seguís liderant la defensa Alfonsina bastant temps més.
Una de les millors anècdotes del seu pas per l'Alfons XIII es va produir el dia de la semifinal de la Segona Lliga Catalana el 7 d'octubre de 1917. En decretar el col·legiat el final del partit amb victòria alfonsina per 2-3, els jugadors del Júpiter, per res satisfets, van voler seguir jugant, així que es van posar en formació i van arrencar cap a la porteria alfonsina. Ell, que no jugava aquest partit i es trobava entre el públic com a espectador, va saltar al terreny de joc posant-se en el seu lloc de defensa. Una multitud de públic de Sabadell (lloc en el qual es jugava la semifinal) es va posar en la porteria exercint de porters. Al primer davanter que va arribar a la seva altura, Picó li va donar tal galtada que el va tombar i, per descomptat, es va armar un gran tumult del que no va sortir molt bé parat. Solament la intervenció de la força pública va evitar que el linxament fos d'època.
Després de la seva retirada com a jugador, Picó va ser àrbitre de futbol. Com a nota curiosa, al desembre de 1931 el Col·legi d'Àrbitres ho va inhabilitar per tres mesos. Onofre Picó també va ser entrenador de futbol en el CD Consell. En realitat, el nostre protagonista va ser una persona multidisciplinària esportivament parlant i, entre les seves diferents facetes, va ser secretari de la Federació Balear de Ciclisme durant disset anys, fundador dels Clubs Vespa i Lambretta, àrbitre de natació i waterpolo, així com vocal de la comissió Provincial d'Educació Física i Esports. A principi dels anys cinquanta, en una de les moltes etapes de sotsobre del club bermellón, va formar part d'una junta directiva de salvació del Mallorca, al costat d'altres il·lustres alfonsinos.
