Francisco Tomás Tur (Palma 1900-1990) va jugar en la Real Sociedad Alfons XIII entre maig de 1917 i juliol de 1930. La seva afició pel futbol va començar als nou anys i amb 15 va ingressar en El Balear, equip de la zona de la Llotja que havien muntat un grup d'amics, entre els quals es trobava Miguel Nadal Pont, també jugador alfonsí. Pagaven deu cèntims setmanals per poder comprar pilotes. Com a anècdota, Tomás explicava que la primera vegada que va jugar un partit com a defensa en la seva primera acció es va marcar un gol en pròpia porta. Paco Tomás va ser soci de La Veda però no va poder ingressar en cap dels seus equips, fent-ho en l'infantil de l'Alfonso XIII per mediació de Miguel Nadal Pont. Com ell mateix explicava, era un “soci de paret” de l'entitat alfonsina. És a dir, Tomás es colava en els partits saltant la paret, fins que un dia el van enxampar. Aquí va ser quan per intercessió de Nadal, que ja jugava en l'Alfonso XIII, va poder anar a jugar a l'infantil, després va passar al juvenil i al quart equip alfonsino, jugant sempre de defensa esquerre, el seu lloc favorit.
Les seves primeres passes amb el primer equip li van arribar en una excursió a Barcelona, en la qual li va tocar jugar al centre del camp en dos amistosos enfront del Badalona. Al seu retorn ja no va abandonar la posició de mig ala esquerre en el primer equip de l'Alfonso XIII. El seu primer mestre va ser Victoriano Ferrá i el txec Zaubek va ser qui va aconseguir refinar el seu joc. Posseïa un joc metòdic i preciosista, infatigable en les seves anades i vingudes. Tomás era un especialista en el joc aeri, tècnica que dominava a la perfecció. Un dels seus records més bonics era el d'haver marcat a Santiago Bernabéu en dos amistosos contra el Reial Madrid, ell pesant 57 kilos escassos i Bernabéu amb més de 80. Paco Tomás es va retirar a causa d'una pleuresía pulmonar que va deixar les seves facultats físiques molt minvades després d'haver defensat durant tretze temporades la casaca vermella Alfonsina.
Mai va cobrar res del Mallorca i, de fet, treballava com a mecànic a casa Bibiloni. En finalitzar la seva jornada matinal, sobre dos quarts d'una, agafava una bicicleta prestada i s'anava a Bons Aires a entrenar. Després, el jugador alfonsí menjava en una fonda que hi havia al costat del camp, menjar que li pagava el Mallorca, i tornava al seu lloc de treball. També va ser campió de waterpolo i entrenador de futbol en diferents equips de la illa. A mitjan anys seixanta va formar part d'una Junta Directiva del club.