Javier Aguirre, entrenador del RCD Mallorca, ha comparegut aquest dissabte en roda de premsa en la prèvia de la jornada 38 contra el Getafe (Diumenge, 26 de maig, a les 12 hores en el Coliseum).
La presència dels jugadors en la roda de premsa: No m'ho esperava. Els trobaré a faltar. Promet no emocionar-me aquesta vegada. Hem creat una bonica família i això és el que m'enduc. És la primera vegada en tota la meva carrera que un grup ve i m'aplaudeix. I periodistes també. Crec que algú va aplaudir.
Última setmana: És emocional. Avui deia que després de la setmana tan difícil amb tres partits és normal que estiguem tots com estam. Amb els sentiments a flor de pell. No sabem molts de nosaltres el nostre futur i és un cicle bonic que es tanca. Hem aconseguit grans coses.
Acte d'acomiadament: Va ser ràpid. Em van dir que volien reunir-nos i en un primer moment em semblava precipitat i mig forçat, però Silvia [la seva dona] em va dir que havia d'anar. A més, em va acompanyar gent meravellosa. Amics.
Últim partit entrenant a un club? No ho sé. És veritat que se't van esgotant les forces, però no ho sé. M'han cridat alguns equips de fora d'Espanya i estic amb el dubte. Quan vaig començar com a entrenador mai em vaig imaginar que anava a estar 28 anys després aquí.
Entendre la no renovació: Entenc que no m'hagin ofert la renovació perquè segurament hi ha coses que al club no li agradaven o no sé. Ho entenc i ho respect. Estic acostumat a això. El que passa és que és difícil. Potser no m'ho van dir abans perquè no estaven tan segurs, no ho sé. Potser perquè jo deia que si no estava l'objectiu complert no era necessari. Potser si s'anunciava des d'abans, algun jugador diria que ja que es va no li faig cas... No ho sé, però sí que sé que va ser fort així de sobte saber que no anava a seguir. I motius tindran i seran vàlids. Deix un gran grup humà i això és el millor. El que vingui trobarà aquí a una família.
Principi i final a Getafe: No m'havia adonat d'això. Què vam fer aquest dia? Vam perdre? No em fotis...
Definir a l'equip amb una paraula: Afecte.
Xerrada amb Pablo Ortells: Aquesta xerrada queda entre nosaltres. No utilitz la premsa per enviar missatges. No m'agrada.
Benzina per seguir?: Jo crec que sí. Havíem fet un bonic grup. He vist el creixement de jugadors com Darder, Morlanes, Abdón, Llabrés, Antonio Sánchez... i això em dona molta satisfacció. L'any que ve amb dues o quatre coses podríem fer bones coses, però tampoc li don més voltes. Soc gent de futbol i ho entenc. L'afició i l'escut es queden. La resta estam de pas.
La setmana en l'àmbit emocional: No atur de veure'ls plorar. És difícil perquè encara que no ho sembli, soc molt sensible i em costa mirar-los a la cara i saber que no ens tornarem a veure. En algun pla personal segurament ens trobarem. No hi ha major satisfacció que jugadors que igual en algun moment vam tenir diferències, ens vegem en un futur i et saluden amb amabilitat o t'envien un missatge. I això és amb el que em qued.
Quan va intuir que no anava a seguir: Ho vaig intuir quan van començar a sortir noms.
Plorar: Plor perquè tinc sang en les venes, perquè tinc sentiments, perquè soc sensible i perquè em record de coses i moments que no es repetiran.
El millor i pitjor moment: El pitjor moment és el 2-6 contra Granada. I el millor probablement la nit a Sant Sebastià.
Preparació del partit: Ha estat una preciosa setmana en l'àmbit esportiu. Hem de tractar de treure onze valents i acabar bé la temporada i aquest cicle. Cal ser professionals fins a l'últim instant. El compromís que té aquest grup és fantàstic i segurament donaran la cara.
Baixes: Rajković ve. Nastasić, Siebe i Copete, no.
La roda de premsa va finalitzar com va començar: amb l'aplaudiment de tots els jugadors i membres del staff tècnic presents.
