Jornada atípica, de recuperació. Després del partit d'ahir, i d'una setmana tan intensa com llarga, toca carregar piles i rescatar energia. El programa marca només una sessió, la matinal, amb feina al gimnàs i una mica de carrera contínua, deixant a l'expedició la tarda lliure.
Avui és un dia diferent, no s'ha tocat una altra pilota que no fós la medicinal, encara que els entrenadors saven que són tan importants com la suor i el patiment. A part, de l'indispensable recuperació, les dates com la d'avui serveixen per fomentar les relacions del grup, afinitats que, segons el meu punt de vista, es reflecteixen després al camp. Segurament n'hi haurà, però ara mateix no record cap equip campió amb mal ambient al vestidor i si molts candidats que no arribaren per manca d'harmonia.
La majoria de jugadors han passat la tarda pels voltants de Sittard i part del cos tècnic i col·laboradors, ells si que han tocat pilota, han jugat a bàsquet. De la qualitat millor no parlar-ne...Només deixar constància que Iván Campo segueix mantenint la "contundència" d'abans i que ha fet més faltes personals que punts.
Ja durant el sopar, ha tengut lloc una primera tanda de presentacions extraoficials dels nous davant els companys, en la que els darrers que s'han incorporat ens meravellen amb un acudit, una cançó o un ball. Antoine ha cantat i Fernando Cano i Alberto s'han marcat un ball. Tampoc no calen valoracions.
Ha estat, en definitiva, temps per les xerrades, les històries sobre llocs comúns i per conèixer-se millor. Ha estat un dia per riure i empatitzar amb els companys que al cap i a la fi són qui lluitaran amb tu.
I el grup, sense adonar-se'n, treballa un aspecte sense trepitjar la gespa, però que també ajudarà i molt a assolir l'objectiu.
L'Infiltrat
