El partit en el Martínez Valero entre l'Elche CF i el RCD Mallorca serà especial per a un protagonista amb passat i història en tots dos clubs. Tomeu Llompart, el tècnic que va ascendir al Mallorca a Primera i el va salvar del descens anys després, va ser també un ídol i icona en el millor Elche CF de la història. Llompart va ser central de l'Elche conegut per tots com els 'Ye-Yés', que es va mantenir 11 temporades a Primera en un període de 13 anys, i que va arribar a una final de Copa. Una època que Llompart recorda amb nostàlgia abans de l'enfrontament entre els dos clubs que van marcar la seva trajectòria. "Són els dos equips en els quals he passat gairebé la meitat de la meva vida esportiva. Vaig estar 24 anys vinculat a l'Elche CF, tant com jugador com amb altres funcions, i després en el RCD Mallorca vaig estar deu anys. A Elx vaig encaixar molt bé. De deu. També perquè la veritat és que jugava sempre. L'equip érem jo i deu més".
Tomeu Llompart recorda perfectament els enfrontaments contra un ja veterà Di Stéfano o els partits davant el Barça del Cruyff jugador. "Jo vaig jugar contra Di Stéfano i resulta que després ho vaig tenir d'entrenador. Contra Johan Cruyff crec que ha estat el millor jugador al que m'he enfrontat. Tenia molta habilitat per a anar-se dels rivals. Semblava que anava a centrar i es quedava la pilota per darrere, feia regatejos, venia caminant i canviava el ritme, et deixava assegut… Cruyff era un espectacle".
Llompart, que va jugar tota la seva vida a l'Elche CF, va tornar a Mallorca anys després per a dirigir, primer al Mallorca B, i després acudir al rescat de l'equip en diverses ocasions. "Jo vaig arribar al Mallorca de la mà de Bartomeu Beltrán, per a entrenar al Mallorca B. Al Mallorca B tenia a Miki (Garro), Pep Lluís Martí, Rondo… Teníem un bon equip i funcionàvem molt bé. I quan el Mallorca va començar a anar malament, va ser quan em van cridar per a agafar el primer equip, i vam tenir la fortuna – que l'any anterior ens havia tocat també el Rayo Vallecano- i vam tenir la fortuna que ens toqués una altra vegada el Rayo i vam tenir la sort d'ascendir".
Llompart va estar en els bons moments, però també va haver de respondre en els moments difícils, com quan va acceptar el repte de salvar a l'equip mancant dues jornades per al final. "El Mallorca sempre que necessitava alguna cosa… ‘Tomeu’. L'any 2001: “Estam a Segona”. I dic: “Ja? No estam a Segona”. “És que anam al Bernabéu i si no traiem un punt, com a mínim, després guanyam al Valladolid a casa i ens faltaran punts” I vam ser capaços d'anar al Bernabéu i treure un punt. I salvàrem a l'equip".
Tomeu Llompart defineix de manera molt gràfica el que significarà per a ell el partit en el Martínez Valero. "Aquest dilluns s'enfronten la meitat del meu cor contra l'altra meitat".
