Yuste: “ara toca assumir errors, ser crítics i donar la talla”
Héctor Yuste ha atès a premsa i ha assenyalat que el partit contra l'Alabès del proper dissabte és “importantíssim” per assegurar la permanència pel que va demanar el suport de l'afició i ha remarcat que la plantilla “està preparada per sofrir fins a final de la temporada perquè no serà fàcil. Cal afrontar cada partit com una final, els de casa on som més sòlids, però també els de fora, on hem de ser més intensos i compactes”. AUDIO RODA DE PREMSA
En aquest sentit el jugador va assegurar que l'equip confiava treure alguna cosa positiu de Lugo, “i vam ser a punt”, perquè l'equip estava mostrant més consistència en el seu joc però va reconèixer que s'estan cometent fallades, “que no es poden acceptar i que hem de corregir”. El migcampista va assumir la seva part de culpa “sóc el més crític amb mi mateix i sé que, tant jo com l'equip, hem de donar més. Tenim una responsabilitat i un objectiu que complir”.
Yuste també va assumir que el Mallorca ha estat tot l'any en una zona de la classificació i que, si els dol perdre, “és pels afeccionats. Nosaltres juguem pels companys, per l'equip i per l'afició. Entenc que hi hagi dies que es vagin descontents. Aquest club ha viscut moments espectaculars i és normal que vulguin repetir-los”.
Per al jugador és difícil trobar una sola raó que justifiqui la mala temporada, “és un cumulo de situacions i d'errors. Hem deixat punts en partits que no hauríem d'haver-los perdut. Ara toca assumir errors, ser crítics i donar la talla. Hem fallat i ara hem d'arreglar-ho”.
El migcampista, no obstant això, es va mostrar confiat a treure alguna cosa positiu enfront de l'Alabès ja que, segons va assenyalar, “enfront de rivals potents, a casa, estem traient punts i jugant millor. És un equip intens i sembla que ens afavoreix jugar aquest tipus de partits. Estic content d'enfrontar-nos a ells perquè mesurarà la capacitat de l'equip”.
Finalment, Yuste va agrair el suport constant de l'afició, “a casa som més potents gràcies a ells. Ara li demanats un últim esforç, no podem exigir-los gens, per sentir-nos abrigallats. Entre tots és més fàcil”.