Steve Kerr, un dels propietaris del RCD Mallorca, ha visitat avui la Ciutat Esportiva Antonio Asensio i l'Estadi Mallorca Son Moix, pocs dies després d'aconseguir l'or olímpic a París amb la selecció estatunidenca de bàsquet. El tècnic, guanyador de nou anells de la NBA com a jugador i com a entrenador, s'ha sorprès amb els progressos en el club i se sent molt content amb la actual situació social i esportiva. Aquest matí ha aprofitat per aportar el seu granet de sorra amb una xerrada motivacional a la primera plantilla —que publicarem pròximament— i fer un balanç de la situació actual:
Pregunta: És inusual veure esportistes parlant tan clar, gaudeix amb això?
Resposta: Pens que és important usar el meu altaveu com a entrenador dels Warriors, que és com la gent em coneix. Tenim algunes qüestions al nostre país que necessiten ser abordades, especialment en la prevenció de les armes. Crec que és el meu deure com a ciutadà —com a ciutadà americà— parlar clar.
P: Quina és la clau per ser bon entrenador?
R: Crec que la clau per ser entrenador és trobar l'equilibri entre brindar l'atenció adequada als jugadors i tenir empatia amb ells, però també ser el seu cap i que ells siguin conscients d'això. És un balanç complicat a vegades, però quan coneixes als jugadors bé i construeixes una relació amb ells, llavors aprecien el teu estil.
P: En la seva carrera com a tècnic sempre va donar xerrades molt interessants, fins i tot atrevint-se a parlar més enllà de l'esport.
R: Mai vaig parlar quan era esportista en l'NBA. Eren uns altres temps. Ningú et preguntava sobre aquests temes. Només uns pocs atletes parlaven de política, però els temps han canviat. Molta gent, sigui esportista, artista o persona coneguda, parla clar. És part de la democràcia usar la teva veu i persuasió per ajudar el teu país a ser un lloc millor.
P: La xerrada que ha donat avui a l'equip a Son Bibiloni i que veurem íntegra pròximament no parlava sobre guanyar o sobre l'èxit en l'esport, parlava sobre el company, l'equip.
R: Crec que quan parl amb l'equip és sempre amb la mentalitat que hem d'usar els punts forts de cadascun per millorar l'equip. Hem de lluitar contra l'instint humà de preocupar-nos només de nosaltres mateixos. Tots estam fets de la mateixa manera, som éssers humans. Volem el millor per a nosaltres mateixos, però hi ha una cosa màgica a formar part d'un equip. Quan tots donen el millor de si mateixos a l'equip, hi ha molt de poder al voltant, però també molta alegria. Això és el que tract d'ensenyar als meus jugadors: que no hi ha res millor que formar part d'un equip realment fort, i els jugadors ho entenen.
P: Sense comptar l'altura, veu moltes diferències entre el futbol i el bàsquet?
R: Crec que bàsquet i futbol són esports molt semblants. Òbviament en futbol hi ha 11 jugadors i només cinc en bàsquet, però hi ha molta acció entre tres persones tant en bàsquet com en futbol, intentant fer petits triangles. Li passes a aquest jugador i l'altre talla. Intentes connectar el joc a través d'aquests triangles. He trobat moltes similituds i és una de les raons per les quals realment m'encanta veure futbol. M'inspir en veure aquest esport.
P: Si hagués de triar un esportista que l'ha sorprès al llarg de la seva trajectòria...
R: Bé, crec que amb Steph Curry, tots pensaven que anava a ser un bon jugador quan va arribar a la lliga. Vaig pensar que podria ser Steve Nash perquè estava amb ell a Phoenix i ho vaig veure jugar. Vaig pensar: "Potser Steph podria convertir-se en Steve Nash". Nash és un jugador del Saló de la Fama, però Steph s'ha convertit en un dels millors jugadors de tots els temps. No sé si algú podia haver imaginat que Curry, amb la seva grandària, es convertiria en el jugador que és avui en l'NBA.
P: Que no hi hagi descensos en l'NBA, significa que hi ha menys pressió?
R: Hi ha molta pressió en l'NBA, encara que no tens descens. Desitjaria que hi hagués descens, realment ho desitjaria. Crec que és genial per mantenir la competència forta durant tota la temporada. El que succeeix quan els equips ho estan fent mal o tenen lesions és que no hi ha motivació perquè juguin bé durant tota la temporada. No obstant això, continua havent-hi molta pressió, ja que els entrenadors són acomiadats tot el temps, i si no ho fas bé, no tindràs el teu treball per molt de temps. És el mateix per als jugadors, així que sempre hi ha pressió.
P: Feia mesos que no venia a causa dels seus compromisos professionals, com ha vist el club?
R: Sempre estic emocionat pel club, i em vaig unir al grup de propietaris fa dos anys. Vaig ser a les instal·lacions d'entrenament i vaig parlar amb l'equip, vaig conèixer Javier [Aguirre] i vaig veure les noves renovacions de l'estadi que a penes començaven. Ara tornar i veure el fort que és el club, l'estadi és bell... Javier va fer un treball meravellós i ara el nou cos tècnic està prenent les regnes i tractant de fer un altre pas endavant. Molts dels mateixos jugadors són aquí, però també hi ha alguns nous. És molt divertit veure com el club s'enforteix cada vegada més, i amb sort es convertirà en una potència, una força en LaLiga. Crec que és una possibilitat.
